dijous, 24 de febrer de 2011

Poesia "Himne de meta"

Satisfet de tot el que m'està passant, he escrit una poesia, Himne de meta, que em ve de gust compartir. Si a algú li agrada, ja em sentiré content:


     HIMNE DE META

Mar de claror, la tarda és lenta, en calma
fosa, i el meu nom em crida
amb veu exasperada.
Mariner somiador, barca sens brida,

em detures el pensament, les ànsies
arrelades de millora,
núvols de pols futura,
i el secret confesses, amic, que d’hora,

massa d’hora, he atès l’himne de meta:
els dits rosats i la tendra
veu sento de filla i mare.
Moriré convertit en més que cendra.

Febrer de 2011