Poesia "Himne de meta"

Satisfet de tot el que m'està passant, he escrit una poesia, Himne de meta, que em ve de gust compartir. Si a algú li agrada, ja em sentiré content:

     HIMNE DE META

Mar de claror, la tarda és lenta, en calma

fosa, i el meu nom em crida

amb veu exasperada.

Mariner somiador, barca sens brida,

em detures el pensament, les ànsies

arrelades de millora,

núvols de pols futura,

i el secret confesses, amic, que d’hora,

massa d’hora, he atès l’himne de meta:

els dits rosats i la tendra

veu sento de filla i mare.

Moriré convertit en més que cendra.

Febrer de 2011