POESIA "Temps irrenunciable d'espera"

TEMPS IRRENUNCIABLE D’ESPERA

Temps irrenunciable d’espera

camino entre callades fonts

de dies i dies de pelegrinatge.

Un temps gastat no és, no és

una ànsia fonda de ser a demà,

ni de veure’l tan sols, ignot,

sinuós vel per destapar amb un cop de vent.

No és un temps que enyori,

escolat entre els dits de les mans

—almosta de sorra làbil

perduda en la nit dels temps.

Intens com una mirada penetrant,

freda i voluble

     com l’onada fogosa que a la roca peta

                 i sense pors l’esquitxa

és, el temps present

de la mirada que mira

l’innocu somriure teu i el cant de la flor.

"l'innocu somriure teu..."