Queden enrere molts anys

A veure si us agrada la poesia que he escrit durant el mes d'agost de 2011:

QUEDEN ENRERE MOLTS ANYS

Queden enrere molts anys
del llarg viatge de vida;
s’han escolat sense brida
per secrets senders estranys.

Al meu present hi ha vingut
l’avi amb inflada presència
—trista, la seva, dolència,
records perduts a l’embut

dels temps!—. Ganivet en mà,
llom i xoriç devorada
menja —màrtirs en torrada—
eren al seu paladar

com per mi el formatge fos
a la llesca que ara he obert:
suís, d’edam, camembert,
són el mateix, sols un mos,

un delerat aranzel
per al meu frugal capvespre,
quan sovint per veure’m, destre,
me’n ve l’avi a la finestra,
escàpol de l’etern cel.